La criança i l’educació a la vida slow

criança slow

Una de les principals raons per les quals hi ha gent que es passa a fer la revolució slow són els fills. La seva criança i educació es converteixen en un objectiu de vida per a molts pares i és un dels eixos principals que mou la vida slow. Poder-los oferir més temps, acompanyar-los en el seu creixement i en la seva formació com a persones, tenint una vida més propera a la natura, menjant d’una manera més equilibrada, evitant traslladar-los l’estrés de les nostres feines… són algunes de les raons per les quals molts pares i mares opten per la vida slow.

Photo by Rustic Vegan on Unsplash

Què és una criança o una educació slow?

La criança slow és reconèixer que els nostres fills necessiten un acompanyament, un suport, però també unes guies i uns límits i que això els ho podem ensenyar sense cridar, sense càstigs incoherents i sense amenaces que mai s’acompleixen (o el que és pitjor, sí s’acompleixen). No us equivoqueu, no es tracta de ser uns pares indulgents que tot ho accepten perquè els seus fills són el millor. Per una criança sana es necessita una harmonia entre autoritat i suport.

Photo by Liana Mikah on Unsplash

I això ho podem transmetre amb comprensió, amb canviar càstigs i amenaces per conseqüències, amb saber escoltar sense precipitar-nos a jutjar, amb saber prioritzar i, sobretot en donar molt amor de manera incondicional: “jo t’estimo per qui ets, no pel que fas, en conseqüència quan et portes malament t’estimo; quan t’enrabies i llences les coses, t’estimo; quan dones un cop de porta o t’encares dient-me paraules desagradables, t’estimo. Tanmateix, no m’agrada que llencis coses, em molesta que donis cops de porta i em fan mal les teves paraules. I t’ho haig de fer saber”.

El temps a la criança slow

L’educació slow és dedicar temps de qualitat als nostres fills. Això és cert. I molts pensaran, si ja ho faig! Sí, però quant de temps, li dediques aquells 20 minuts abans d’anar al llit per llegir-li un conte fent un esforç perquè no se’t noti el dia tan terrible que has tingut? I la resta del dia?

educació slow

“Passar temps amb els nostres fills és la base d’una criança slow”

Un amic em feia notar que cada vegada els contes per llegir als infants al llit són més curts: contes de 3 minuts, de 2 minuts, d’1 minut, contes de 50 segons!!!… El problema, em deia no és que no volguem passar aquest moment tan especial amb els nostres fills, sinó que estem tan reventats de la feina i del nostre dia a dia que ens autoconvencem que val més un moment de qualitat que molt de temps “normal”. I ens equivoquem.

És cert que és important un temps de qualitat, unes dues hores al dia recomana el psicòleg i educador Àlex Letosa. Un temps per passar plegats. No cal que sigui un temps fent alguna activitat especial (o sí, que tal un vol en bici, anar a fer una xocolata amb xurrus, un passeig pel bosc o un voluntariat plegats), pot ser temps cuinant plegats, jugant a un joc de taula, sortint a passejar junts, a treure herbes del jardí o de l’hortet, a seure a taula junts per dinar, sopar i/o esmorzar xerrant del nostre dia a dia o del que calgui…

Educació slow: cal estar-hi present

Però també és molt important l’altre temps, aquell en què només hi estàs present. Aquell que si ha tingut un problema a l’escola que li està costant de païr sap que acostant-se a la cuina o al saló et trobaran per explicar-t’ho, aquell que quan no entenen un apartat de l’exercici de mates només t’han de cridar perquè vinguis a veure si ho podeu solucionar plegats, aquell que quan s’avorreixen saben que obrint la porta la poden fer petar amb tu. Aquell en què saben que poden comptar amb tu en tot moment, sense haver de buscar una excusa.

temps a l'educació slow
Photo by Limor Zellermayer on Unsplash

Caminar Quiet

Fa uns dies, una persona molt especial per als meus fills (i també per a mi, perquè no dir-ho), Àlex Letosa presentava un llibre molt interessant “Caminar Quiet”. En un altre post us vull parlar d’aquest llibre que neix de la seva experiència com a psicòleg, professor, director d’un centre educatiu, investigador i, sobretot, pare de tres fills. Aquest llibre conté un decàleg per l’èxit educatiu, però el que més em va agradar va ser que a cada capítol et fa una autoavaluació que et permet mirar la teva manera d’educar des de fora. Això, crec, és molt més útil que els milers de consells que un rep durant la criança dels seus fills. Perquè et fa ser conscient de què fas i com ho fas, i preguntar-te si realment vols continuar fent-ho així.

Educar té molt a veure amb l’actitud i amb l’acompanyament, no ser-hi a sobre, sinó a un costat.

Carles capdevila

Què no és una criança slow?

Hi ha gent que creu que la criança slow és un immens sacrifici. Que t’obliga a deixar-ho tot. A suprimir la resta de la teva vida i enfocar-la exclusivament en els nostres fills. A deixar d’existir com a individus i encasillar-nos exclusivament en el paper de pares i mares. Això ho van fer moltes de les nostres àvies (fins i tot algunes mares), però no es tracta d’això.

La criança slow parteix de ser feliços amb un mateix

Per començar perquè la criança i educació slow parteixen d’una idea compartida amb la nostra parella. I és justament aquesta parella, qui ha de fer de suport nostre, en la mateixa mesura que nosaltres som el seu suport. Per aconseguir-ho, cal tenir molta cura de la nostra relació i mimar-la cada dia. Però és que per poder cuidar d’algú, nosaltres hem de ser feliços amb qui som i amb què fem. Per tant, la criança slow parteix de sentir-se a gust amb un mateix, per així poder compartir amb la parella l’educació dels nostres fills d’una manera més harmoniosa i conscient.

Fills, únic objectiu a la vida?

Si no fem això, si convertim els nostres fills en el nostre únic objectiu a la vida, correm el risc de tornar-nos superprotectors (cosa que no convé a cap fill per poder crèixer amb autonomia i responsabilitat), d’enfocar les nostres metes i fracassos en ells (i són ells qui se n’han de buscar de propis), de reflectir les nostres pors en excés (i que ells les assumeixin com a pròpies).

Però a més, si els nostres fills és converteixen en l’únic eix de la nostra vida, empobrirem el nostre present i el nostre futur (especialment quan siguin prou grans com per marxar de casa) i en conseqüència també empobrirem el seu, perquè tinguem-ho clar, els nostres petits es nodreixen principalment de les nostres experiències i de com les afrontem.

Photo by Jude Beck on Unsplash


2 Responses

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *